Imaz: "La treva d´ETA ha de ser per a tothom o no negociarem"
Ni els 14 atemptats d"ETA el 2006 ni les darreres iniciatives judicials descol·loquen el pragmatisme del president del PNB. Com si recités una de les fórmula químiques que va estudiar a la universitat, Josu Jon Imaz sentencia que la política és l"art de fer possible allò probable. I amb aquesta premissa, subratlla que l"acord per assolir la normalització a Euskadi ha de sortir d"una mesa on hi siguin tots els partits i d"un consens superior al que va permetre aprovar l"Estatut de Gernika. Això limita la majoria nacionalista però alhora impedeix el rebuig immediat del PSOE i el PP al Congrés. Imaz és partidari de separar en el temps aquest procés polític del diàleg amb ETA, perquè en cap cas la mesa de partits quedi condicionada per la banda armada. Això, confessa, farà que la mesa trigui a arribar.
El PNB ha moderat aquests dies l"optimisme sobre una possible treva d"ETA. Els darrers esdeveniments hi obliguen?
Hi ha condicions objectives per pensar que Euskadi pot viure el final de la violència, però sóc crític amb les excessives manifestacions d"esperança que s"alimenten. A partir de l"11 de setembre a ETA se li retallen els moviments, també el canvi sociològic i polític ha estat important; el refús a la violència es dóna en sectors majoritaris d"una esquerra radical que sembla que vol donar el salt a la política. I nosaltres tenim el deure d"ajudar que saltin. Però els signes inequívocs d"abandó de la violència per part de la banda s"han de produir, i és el que esperem. Jo crec que hi haurà gest d"ETA abans de l"estiu.
ETA no ha entregat la iniciativa política a Batasuna?
A dia d"avui no. I la societat basca reclama que ho faci d"aquí a poc, i que abandoni definitivament la violència. I el PNB requerirà que el pronunciament tingui dos components: la renuncia a qualsevol tipus de tutela política del futur d"Euskadi i la universalitat d"un pronunciament que ha d"afectar el conjunt de la societat i no pot deixar fora cap col·lectiu. Si la treva d"ETA no implica tots els territoris i col·lectius, nosaltres no seurem a negociar.
L"optimisme de Zapatero indica que hi pot haver converses o contactes amb ETA i que aquests van pel bon camí?
No em consta que la banda armada i el govern ja estiguin parlant. El dia que parlin s"haurà de fer sense falses hipocresies. Té nassos escoltar aquests dies Aznar negant que va negociar amb ETA! Vull recordar que 100 dies després d"un assassinat Aznar presentava al Congrés la necessitat d"una política penitenciària flexible i dinàmica que ajudés al procés de pau i 130 dies després de la mort, Aznar mostrava la seva intenció de dialogar amb el Moviment d"Alliberació Nacional Basc. Intentar enganyar la gent no serveix de res. Demano al PP que no obstaculitzi una possible situació de pau per interès purament partidista.
L"increment en les accions d"ETA i els últims moviments de l"esquerra abertzale allunyen Euskadi d"un procés de pau?
La societat basca busca la normalitat, i les bombes d"ETA o les convocatòries de vaga no atenen aquesta demanda. L"esquerra abertzale busca tensar la situació, i el que necessitem és distensió. Han de ser valents i fer el que vol la major part del món abertzale, que és fer el salt a la democràcia. Però a alguns dirigents de Batasuna els fa vertigen saltar sense el suport d"ETA.
Les darreres decisions judicials sembla que no ajuden gaire...
La justícia espanyola té un greu problema: està polititzada. I tenim un ultraconservador absolutament partidista, com Francisco José Hernando, governant-la. Aznar va manipular la justícia com va voler. El CGPJ és un òrgan políticament prostituït: els seus membres obeeixen a consignes polítiques. I tot això s"ha de modificar, s"ha de recobrar l"equilibri de poders. No podem fer condemnes i canvis de la jurisprudència en funció de titulars de diari i d"alarma social.
Els canvis en la política penitenciària i la legalització de Batasuna són factors necessaris per assolir un procés de pau?
No es pot imposar cap condició política per assolir la pau. Dit això, la modificació de la política penitenciària s"havia d"haver realitzat fa temps. Ja el 1997 el Parlament basc va aprovar un pla d"acostament dels presos. Per molt aberrants que siguin els delictes, al reclús se li han de respectar els drets. I és cert que la normalitat política passa perquè tothom pugui votar la seva opció. La Llei de partits era una retallada de llibertats perpetrada pel PP amb el suport del PSOE. M"agradaria que en les pròximes eleccions totes les formacions hi poguessin concórrer amb normalitat.
Si ETA abandona la violència i es donen les condicions per a una mesa de partits, el PNB posarà sobre la taula el dret d"autodeterminació?
Sobre la taula el PNB posarà el respecte a la capacitat de decisió de la societat basca, però això s"haurà de pactar amb la resta de sensibilitats polítiques i aconseguir una majoria que superi la que va tenir l"Estatut de Gernika. Aquest és el repte, que exigeix flexibilitat i capacitat d"integració. Nosaltres hi aportarem el que segueix sent un projecte referencial, que és el mal anomenat Pla Ibarretxe. Però vull deixar molt clar que l"autodeterminació el PNB només la lliga a un procés de normalització política, mai a un procés de pau.
El calendari electoral marcarà les passes cap a un procés de solucions?
Sí. Batasuna vol ser a les eleccions del 2007, i si no hi ha moviments per part d"ETA això no serà possible.
