Ezeizabarrena: "El nacionalisme basc ha de recuperar el vot jove"
Membre fundador de la Plataforma 18/98 i advocat dels pescadors bascos en el «cas Prestige», forma part dels joves valors del PNB
-Com és que la mítica Donostia fa tants anys que és en poder de partits anomenats no nacionalistes?
-«Crec que és un típic exponent d'aquelles ciutats on, en el cas de les eleccions municipals, els ciutadans trien una opció més municipalista. Després hi ha el tema de l'alcalde, Odon Elorza, que connecta amb la ciutat. Jo també hi connecto. Per això el PNB necessita també un fort corrent municipalista que ens permeti algun dia recuperar la ciutat.»
-A què atribuïu la baixada de vots del PNB?
-«Crec que cal reflexionar sobre el paper del nacionalisme històric en general, amb temes de fons com ara la il·legalització de l'esquerra independentista, que és un factor que ho distorsiona i ho radicalitza tot. Però també hi ha el tema del vot jove. Hem de treballar per recuperar el terreny perdut. I també crec que és vital refer les aliances amb EA.»
-I a què atribuïu la pujada del PSE?
-«Zapatero ha estat premiat al País Basc per l'intent de diàleg per solucionar el conflicte i normalitzar el país, tot i que fracassés i que ara hagi renunciat a la moció del Congrés que li facilitava negociar amb ETA. I després hi ha hagut, és clar, el tema de la bipolarització, que aquí ja coneguérem el 2004, a la qual ha contribuït el fenomen mediàtic. Nosaltres hi hem hagut de competir amb inferioritat de condicions.»
-Seria un trauma veure Patxi López de lehendakari?
-«És una hipòtesi que s'insinua cada cert temps, amb intents del centralisme per governar al País Basc. És una opció absolutament legítima. A més, hi ha una pressió especial en aquest sentit, perquè, si deixem de banda Navarra, on, de fet, governa un apèndix del PP, no hi ha cap comunitat autònoma on actualment mani una força que no sigui el PSOE o el PP.»
-Creieu que els socialistes tenen un interès especial a Euskadi?
-«Sí, sembla que on ara volen desembarcar els socialistes és al País Basc. Per als nacionalistes bascos seria una incògnita, perquè significaria que governa una força que no reconeix el conflicte al País Basc en si, ni té el nostre país com a subjecte polític. A més, obvien aquells articles de la Constitució de 1978 que ens reconeixen uns drets històrics. Tampoc no sabem què representaria per al futur del nivell de benestar i autogovern que hem aconseguit els nacionalistes per aquest país.»
-Els conflictes interns actuals del PNB no deuen ajudar-vos a recuperar posicions…
-«Sí, hem de ser autocrítics. Tenim una tolerància zero amb qualsevol irregularitat que es pugui produir a l'administració pública. Crec que tothom ha pogut veure que actuem amb una voluntat d'aclarir i destapar amb màxima rapidesa qualsevol situació que es produeixi en aquest sentit. En som els primers interessats.»
-Estan enfrontats, el PNB de Guipúscoa i el de Biscaia?
-«No, el que crec que hi ha són visions personals diferents sobre aspectes estratègics. Però en el fons les ponències polítiques estan molt clares, la unitat del partit al voltant dels temes clau és sòlida. Tot el partit és al darrere del pla del lehendakari, per exemple. El que potser varia és la manera d'implementar-lo. El PNB combina la necessitat de governar i la seva ideologia nacionalista. Temes com el dret a decidir, Navarra... estan assumits per tothom.»
-Es podrà dur a terme la consulta popular aquest octubre?
-«Espero que sí. El lehendakari ha estat molt ferm en aquest sentit. Una altra cosa és com administrar-ne els temps, i com fer-ho des del govern basc. Com que un dels primers passos és comptar amb l'acord amb el govern estatal, cal saber quina voluntat té. I tenim el referent negatiu de la presentació del primer pla…»
-En aquella ocasió no van voler debatre el pla del lehendakari…
-«No. I crec que en negar-s'hi, de fet, van infligir normes constitucionals, perquè ni tan sols no van especificar els motius de desacord per escrit com s'ha de fer. Ara caldria aprofitar una nova ocasió. I si no ho fan, crec que el lehendakari té tot el dret de demanar permís al Parlament basc per procedir a fer una consulta. Si a Zapatero el seu Parlament el va autoritzar a parlar amb ETA, per què Ibarretxe no ha de poder demanar permís al seu per consultar el poble?»