Imaz: "Tindrem èxit si separem la pau dels objectius polítics"
Josu Jon Imaz, president del PNB des del 2004, veu amb esperança l"alto el foc permanent d"ETA, però no vol pecar d"il·lús i augura un procés llarg i ple de dificultats fins a assolir la tan desitjada desaparició definitiva de la violència terrorista. També aposta per desvincular, ni que sigui temporalment, el procés de pau de la construcció política d"Euskadi.
L"anunci d"ETA ha estat rebut amb certa prudència per la majoria de partits bascos, com si hi hagués un punt de desconfiança.
S"ha rebut amb esperança perquè permet albirar un final de la violència i també amb la il·lusió que provoca encetar un camí de pau. Però sabem que el camí és llarg, que estarà ple de dificultats i, per tant, també s"ha acollit amb prudència. S"ha de verificar si l"alto el foc permanent es converteix en irreversible i porta a la desaparició definitiva d"ETA.
Què cal fer a partir d"ara perquè l"alto el foc permanent passi a ser irreversible?
La irreversibilitat correspon a ETA, perquè la fi de a violència no es pot vincular a un projecte polític concret o a un objectiu determinat. En democràcia ha de ser així. Si en les pròximes setmanes es verifica que ETA desapareix de l"escenari, els partits hem d"anar incrementant el diàleg per assolir un acord integrador per a la convivència que la societat basca haurà de ratificar. Sobre com avançar en la desaparició de la violència tenim un marc, que és la resolució del Congrés de Diputats del 2005.
L"última treva d"ETA va ser precedida per l"acord que va ser el pacte de Lizarra. En canvi, l"actual alto el foc parteix d"un pacte entre ETA i el govern espanyol. El PNB no té por de quedar-se fora de joc?
L"alto el foc neix d"una necessitat d"ETA de posar fi a la seva activitat violenta perquè en el seu món la violència tenia cada cop menys suport. Els atemptats de Nova York i, sobretot, els de Madrid van deixar sense espai polític la violència d"ETA. El PNB sempre ha dit que no vol cap protagonisme. En l"últim any i mig hem tingut una actitud absolutament lleial en aquest procés; hem mantingut com a partit una discreció total i la seguirem mantenint, perquè la pau és fonamental per a qualsevol projecte polític. Tant el lehendakari com jo mateix li hem dit molt clar a Zapatero que el PNB signarà qualsevol acord sense llegir-lo. No volem saber més del que hem de saber. Però també li hem dit que en la construcció política d"Euskadi el PNB ha de ser un agent protagonista perquè som la força amb més vots dels ciutadans bascos.
Vist amb perspectiva, ¿es pot dir que Lizarra va ser un error?
No, perquè sense Lizarra no hi hauria l"alto el foc actual. Aquesta experiència d"un any i mig sense assassinats entre 1998 i 1999 va tenir una gran importància. Tots hem d"aprendre dels errors comesos per tots en el passat. El PSOE va cometre grans errors, el PP va intentar torpedinar el procés i ho va aconseguir, i des del nacionalisme també hem d"admetre que no vam ser capaços d"incorporar els altres al procés de pau. Això va fer que molta gent veiés el procés de pau com un procés sobiranista i això el va debilitar. Espero que ara, amb l"experiència adquirida, tots siguem capaços de corregir els errors comesos.
¿La clau de l"èxit del procés actual és separar la pau dels objectius polítics?
La clau de l"èxit és distanciar la pau dels objectius polítics i construir el camí entre tots. No podem fer el procés de pau els uns contra els altres. Per higiene democràtica s"ha de separar temporalment el procés de pau dels possibles acords polítics sobre el futur d"Euskadi als quals puguem arribar. Els objectius polítics els hem d"aconseguir desvinculats de la violència. Tan dolent seria intentar assolir un objectiu polític a redós de la violència com que en una societat democràtica, sense violència ni amenaces, s"intenti impedir que un projecte polític tiri endavant.
Si tot el procés el pilota Zapatero, quin paper li queda al lehendakari?
Jo distingiria dues parts. El final dialogat d"ETA l"ha de gestionar Zapatero, tot i que sense oblidar les institucions basques, perquè en aspectes com la seguretat o l"atenció a les víctimes hi hem de col·laborar. Però l"acord per al futur polític d"Euskadi l"han de liderar les institucions basques amb el seu lehendakari al capdavant.
Quan parlen de respectar la voluntat dels bascos, estan parlant d"autodeterminació?
En aquest país convivim diferents sensibilitats polítiques al voltant d"aquesta qüestió. El fonamental és entendre que la capacitat de decisió no és una arma llancívola dels uns contra els altres. Hem de buscar un acord sobre com exercim aquesta voluntat que sigui inclusiu i integrador de les diferents sensibilitats polítiques. Pel PNB aquest acord té dos pilars fonamentals. Per una banda, el principi de no imposició, que vol dir buscar un grau de consens més ampli del que van tenir acords anteriors, excepte l"Estatut de Gernika. No s"ha d"imposar cap acord que tingui un consens inferior al que va tenir l"Estatut basc i això va més enllà d"una majoria nacionalista. També hi ha un altre pilar fonamental, que és que les Corts espanyoles no poden impedir aquest acord, no tenen dret de veto. Això també posa límits a la majoria que tenen el PSOE i el PP al Congrés. La solució del conflicte basc passa per la suma d"aquestes dues autolimitacions.
Zapatero està molt pressionat pel PP.
Hem de fer esforços perquè el PP s"incorpori al procés de pau. Hem de jugar amb dosis de generositat. A Euskadi, el PP és la tercera força política i és la segona de l"Estat. Si volem que els acords de futur siguin sòlids, el PP hi ha de ser. Josu Jon Imaz