Què inaugura lentrevista entre José Luis Rodríguez Zapatero i Juan José Ibarretxe?
Més que amb la reunió de la Moncloa, el nou temps ja es va obrir el 17 d´abril a partir de la fotografia complexa que ens va oferir una societat madura com la basca, que ens ha donat el mandat de buscar camins d´acord i solució.
I per què tanta discreció? El PP ha arribat a dir que va ser una cita clandestina...
Des del respecte al paper dels mitjans, sempre he defensat que una empresa es veuria abocada al tancament si cada cop que celebra un consell d´administració cada conseller fes declaracions a la premsa abans i després i la premsa ho transmetés en directe. La transparència és necessària, però el treball entre partits exigeix no secretisme, però sí discreció. Jo ho he practicat habitualment, porto anys reunint-me amb dirigents i no traslladant tot allò de què parlem, perquè dificultaria la feina. D´ara endavant tocarà molta discreció.
Del poc que ha transcendit es diu que Ibarretxe va deixar de banda el seu pla...
És que no som qui per apartar-lo, perquè la proposta de nou Estatut no és la d´Ibarretxe o el PNB, sinó que està residenciada al Parlament basc i segueix tenint 39 vots. I el nostre repte és ara buscar acords amb un nombre de suports superior i ens hem d´aplicar a fer això. Si els superem, és evident que el Parlament de Vitòria ratificarà un acord més ampli que l´anterior i aleshores podrà ser superat.
¿Es va produir, a la cita de la Moncloa, un intercanvi de cromos en què el PNB passi la pàgina del pla Ibarretxe i el PSOE la del Pacte Antiterrorista?
No em consta cap plantejament així... Ara, el mal anomenat pacte antiterrorista, que no va ser cap pacte contra ETA, sinó contra les llibertats i contra el nacionalisme basc, ha de passar a l´oblit. D´un pacte que cita sis cops PNB i EA i només quatre ETA se´n pot dir de tot menys que és un pacte antiterrorista, i espero que pertanyi al passat.
¿Veu Zapatero amb ganes de donar carpetada al Pacte Antiterrorista firmat amb el PP?
Hauria de fer passos decidits per tancar l´etapa de restricció de llibertats de l´últim mandat de José María Aznar, amb il·legalitzacions, amenaces a polítics amb el Codi Penal, utilització de la justícia... Tot això de ser el passat i m´agradaria que el PSOE avancés en aquesta direcció.
En l´actual context, circula constantment l´ombra de contactes entre el PSOE i ETA.
Doncs no ho sé, ho desconec. Sempre he dit que hi ha moments a la vida que un ha de pensar que, si cal prendre la temperatura i baixar a l´infern a parlar amb el mateix dimoni, un ho ha de fer sense cap mena de dubte. Lògicament, qui hagi de mesurar els moments i valorar-ho ja sabrà el que ha de fer i, si és possible, no dir-ho a ningú. I si ho diu a algú, aquest receptor no ho hauria d´explicar mai. Sobre aquestes qüestions, com menys en parlem millor, perquè la clau del futur de la societat basca no és tant contactar amb ETA, sinó un acord entre tots els partits. A partir d´aquí algú haurà de parlar de certes coses amb el món d´ETA en algun moment, però desconec si s´ha fet, i no em consta.
¿Seria bo, doncs, que el PSOE contactés amb ETA, encara que després ho negui en públic?
No, no dic això, sinó que qui tingui prou informació ha de calcular quan arriba aquest moment i fer-ho, però ja arribarà el moment i espero que qui ho faci actuï responsablement.
¿I el PNB renuncia a establir contactes amb ETA?
Nosaltres entenem que la política l´hem de fer entre els partits. A partir d´aquí, com he dit sempre, a la vida no hem de renunciar a res.
¿Com interpreta que el mateix dia que Zapatero rep Ibarretxe a la Moncloa a la tarda Patxi López endureixi les crítiques contra el PNB i opti a disputar-li la lehendakaritza.
Ja ho havia anunciat en certa manera fa deu dies i és legítim que presenti una candidatura. El 1998 vam tenir tres candidats: Ibarretxe, Redondo Terreros i Iturgaiz. És respectable.
Sí que s´aprecia, però, que el PSOE no dubta que Ibarretxe ha de ser el pròxim lehendakari i que al PSE no és així.
A mi no m´agrada gaire ficar el dit a l´ull del veí. Cada partit necessita les seves estratègies i els seus temps i no seré jo qui remarqui possibles diferències entre PSOE i PSE. Patxi López té legitimitat per marcar el seu discurs, però ja em sembla més complicat que pugui liderar una alternativa tenint en compte la composició del govern basc. Estem convençuts que el lideratge el tindrà el PNB, en minoria i buscant acords amb humilitat, i l´única alternativa diferent hauria d´unir el PP, el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) i el PSE. I, home, no hi ha res impossible, però ningú no negarà que és complex.
¿Veu més difícil que Juan María Atutxa sigui reelegit com a president del Parlament basc?
Espero que imperi el fair play i la regla no escrita que la presidència la posi el partit amb més escons i la mesa sigui com més plural millor. És curiós escoltar Arnaldo Otegi i EHAK parlar d´un nou temps sense exclusions quan la seva primera decisió política ha estat vetar i excloure Atutxa.
Després de les eleccions es va dir que els resultats del PNB li anaven especialment bé a vostè perquè era un triomf però no rotund i que obligava a negociar.
Doncs a mi m´haurien anat la mar de bé 40 escons i no 29! [riu]. Sempre és millor guanyar que perdre, i no amago que no vam tenir els resultats esperats. Són bons, però n´esperàvem més. Els 140.000 vots perduts respecte a l´excepcionalitat de 2001 han anat sobretot a l´abstenció. I també apareix Aralar. No hi ha hagut la tensió, la por i l´alarma que despertaven Mayor i Redondo.
Alguns han volgut veure en el 17-A la derrota del pla Ibarretxe i fins i tot han posat en dubte la figura del lehendakari.
Qualsevol anàlisi objectiva veu que Ibarretxe és el polític més ben valorat per la societat basca i per tant un actiu de PNB i EA. Els resultats no es corresponen amb una derrota del lehendakari, sinó una tornada a la normalitat respecte al 2001 amb una abstenció més alta. I millor, perquè no canvio més vots per la tensió de fa quatre anys. I també hi ha un cansament de la societat respecte a l´empat infinit dels polítics. De l´últim CIS em va alarmar que els bascos percebin com a quart problema els partits, em preocupa que ens vegin com a part del problema i no de la solució.
Ara que el PNB té l´opció de pactar amb el PSE o amb l´esquerra abertzale, ¿pesa molt la lluita interna entre l´ànima més sobiranista i la més pragmàtica i pactista?
Esclar que existeixen les dues ànimes... Si jo tinc les dues dins meu! Tinc l´ànima del nacionalista de cor amb cert grau de radicalitat a l´interior, perquè el sentiment i el cor solen ser radicals, i alhora tinc el pragmatisme de qui és conscient de la societat i el temps en què viu. I s´equivoca qui pensi que les dues ànimes són dos compartiments estancs de dos sectors del PNB, perquè tots portem les dues dins. La clau és combinar cor calent i cap fred: ningú no s´adhereix a un projecte sense cor i, si et deixes portar per la radicalitat, també estàs perdut. I la solució de la pacificació i la normalització passa per enganxar a un acord el tripartit, PSE i Batasuna. Sense oblidar un quart món, el del PP, que també vull que sigui agent actiu en un diàleg i que deixi de veure el tema basc com la joguina i el graner de vots a Espanya.
¿Veu l´esquerra abertzale més compromesa amb la pau?
Hi ha dues dades rellevants: la violència no ha acabat i l´extorsió segueix, però el mes que ve es compliran dos anys sense assassinats d´ETA i això ens ha de fer reflexionar. I el discurs dels dirigents de l´esquerra abertzale apunta claus rellevants: la necesistat d´acords amplis, construir el país entre uns i altres, aposta per vies pacífiques i democràtiques... Estem davant llums i estem obligats a explorar si ha arribat de debò la llum o bé són lluernes. Tenim l´obligació d´explorar aquests missatges. I és absolutament necessari que ETA desaparegui.
Com veu la proposta del govern català per un nou model de finançament?
Entenc la necessària solidaritat amb els pobles i regions de l´Estat, però hi ha d´haver uns límits per evitar que una nació com Catalunya vegi llastat el seu creixement per un fre sense límit al seu finançament. I això exigeix solucions singulars, perquè ficar Catalunya a la melé amb catorze comunitats a discutir sobre aquest tema és negar la solució. I té nassos que sent Catalunya en termes nets de PIB la comunitat que més aporta en solidaritat a l´Estat, a sobre els catalans hagin d´empassar-se l´etiqueta d´insolidaris i de mirar la pela. És sagnant!
Com veu el futur de l´Estatut català quan s´ha acabat en primer lectura?
A mi m´agradaria que el problema de l´Estatut no fos a Madrid. Em preocupa el sentiment centralista espanyol, molt més nacionalista que el meu, que existeix a Madrid i que sovint afecta el PSOE. L´autogovern català l´han d´establir els catalans i no l´executiva del PSOE a Madrid amb les magnífiques aportacions de Bono, Chaves i Rodríguez Ibarra. Perquè si l´autogovern català o basc és a les mans de personatges com Ibarra anem llestos!
Zapatero s´ha compromès a recolzar un nou Estatut basc si obté el suport de dos terços, com es necessita a Catalunya.
És curiós perquè l´Estatut basc marca que només cal el 51% del Parlament per ser reformat a proposta precisament del PSOE, perquè el PNB va demanar majories qualificades als anys 80. Demano al PSOE que actuï d´acord amb les regles de joc, que bé que ho fa quan li interessa.
Botons
